Secret professional i secret de sumari

La persona que escriu aquestes línies no és periodista ni jurista professional i per tant demana disculpes anticipades per tots els errors i imprecisions que hi puguin haver en aquest text, que sols busca generar debat sobre una qüestió determinada. Agraeixo a Quique Badia les reflexions i aportacions que em van portar a fer aquest article.

Els fets

La setmana passada es van produir nou detencions de membres de Comitès de Defensa de la República per ordre de Manuel García Castellón, titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. La Guàrdia Civil, seguint les instruccions del magistrat, va realitzar les detencions a diverses localitats catalanes. Dos dels nou detinguts van ser deixats en llibertat amb càrrecs i els set restants van ser traslladats a dependències de l’Institut Armat de Madrid. La posada a disposició judicial es va produir el dijous. La causa havia estat declarada secreta i per tant l’accés a les actuacions estava restringit. Després de les declaracions dels investigats, el Ministeri Fiscal va demanar presó provisional, comunicada i sense fiança per tots set. El magistrat va decretar l’ingrés a presó de tots ells, en els termes sol·licitats pel Ministeri Fiscal.

Des del moment que es van produir les detencions molts mitjans de comunicació van començar a publicar informació detallada de la causa. Les publicacions periodístiques es van succeir durant tota la setmana, mentre la Guàrdia Civil difonia imatges a les xarxes socials d’alguna de les entrades i registres on es veia el material confiscat. A dia d’avui, aquestes informacions periodístiques encara segueixen publicant-se i alguns líders polítics les fan servir per escalfar la situació i fins i tot anticipar dictàmens de culpabilitat, vulnerant l’article 4 de la Directiva 2016/343. És difícil que a dia d’avui algú es sorprengui pel fet que els mitjans de comunicació publiquin informacions relatives a causes judicials que han estat declarades secretes per tal de garantir les finalitats del procés o per protegir determinats béns jurídics.

El context jurídic

El sumari és l’expedient judicial que conté les dades i informacions relatives a la investigació d’un delicte. La llei processal penal (Llei d’Enjudiciament Criminal, LECrim) estableix (art. 301) que el sumari és, per definició, secret. Aquest sols és accessible a les parts del procés penal, com els advocats defensors, els que exerciten l’acusació i el Ministeri Fiscal. La premsa no té autorització lliure i directe al sumari, i són les parts les que acostumen a facilitar les informacions. Tanmateix, hi ha algunes circumstàncies en les quals es pot decretar secret de sumari (total o parcial) i per tant impedir l’accés de qualssevol de les parts personades per un temps no superior a un mes (prorrogable) quan es persegueixin dues finalitats (art. 302): evitar un risc greu per la vida, llibertat o integritat física d’una persona o bé per prevenir una situació que pugui comprometre de forma greu el resultat de la investigació o del procés.

Aquesta mesura excepcional suposa privar a les parts d’un procés judicial a accedir a les actuacions i diligències. L’única part a la qual no es priva d’accedir-hi és el Ministeri Fiscal, que podrà, en tot moment, conèixer el que ordeni el jutge. Aquest fet té implicacions delicades, com per exemple dificultar la feina dels advocats a l’hora de defensar els seus clients, ja que no coneixen els detalls en profunditat per poder exercitar el dret de defensa amb tota la seva plenitud. La situació encara es veu agreujada quan es decreta presó provisional per algun dels investigats, ja que no es fa entrega d’una còpia de la interlocutòria on estan escrits els raonaments jurídics que han portat a adoptar la mesura cautelar de privació de llibertat. Només s’entrega la part dispositiva on es diu quina mesura s’acorda, no la fonamentació d’aquesta, tot i que sí que s’ha de fer entrega d’una descripció dels fets imputats i de quines finalitats es busca perseguir amb la presó provisional (art. 503 LECrim). Aquesta restricció pot complicar la tasca de la defensa quan hagin de presentar un recurs de reforma contra la decisió d’empresonament, ja que no pot entrar a discutir les especificitats dels fonaments jurídics (la interlocutòria íntegra s’entrega quan s’aixeca el secret de sumari).

La vulneració del secret de sumari és un delicte contemplat al Codi Penal, concretament als articles 417 i 466. En el tipus bàsic, aquest delicte porta associat penes de multa i d’inhabilitació per l’autoritat pública o funcionari que reveli secrets o informacions. Si la revelació resulta especialment greu per la causa pública o per tercers, es castiga amb penes de presó d’entre un a tres anys i inhabilitacions que poden arribar als cinc anys.

En el cas que ens ocupa només hi ha tres possibles grups d’individus que hagin pogut filtrar als mitjans de comunicació les parts del sumari que s’han fet públiques, ja que el fet d’haver estat declarat secret fa que siguin els únics actors implicats que hi poden tenir accés: el Ministeri Fiscal, la Policia Judicial (en aquest cas, la Guàrdia Civil) o el Jutge Instructor. Subsidiàriament podrien haver estat funcionaris de l’administració de justícia que hagin intervingut en el procés.

El secret professional

El secret professional en matèria periodística és el reconeixement del dret del periodista a no revelar tota la informació, o la manera en què ha estat aconseguida, per protegir les seves fonts i el desenvolupament lliure del seu exercici professional. Això vol dir que el periodista pot abstenir-se de fer públic qui li ha donat una certa informació per tal de preservar aquell contacte de cara a informacions futures. En l’ordenament jurídic espanyol, aquest dret mereix especial protecció constitucional, ja que es troba dins dels drets fonamentals de la Constitució, concretament en l’article 20.1 d), junt amb la llibertat d’expressió, la llibertat de càtedra o el dret a la informació. També és un dret considerat d’especial protecció per part de la jurisprudència del Tribunal Constitucional.

Aquest secret professional també troba empara quan es tracta de publicar informacions relatives a processos judicials. Aquest fet es pot veure amb el recent Cas Cursach, un cas de corrupció de grans dimensions que s’està investigant a les Illes Balears. El jutge instructor del cas, Miguel Florit, va ordenar mitjançant una interlocutòria la confiscació dels telèfons mòbils d’una redactora de l’Agència EFE i un periodista del Diari de Mallorca per tal d’identificar els autors de filtracions a la premsa de documents de la instrucció denunciades per alguns dels acusats. Aquesta decisió va provocar la indignació de periodistes de tot signe polític, ja que argumentaven que aquesta actuació judicial atemptava contra el secret professional. L’actuació no només va consistir en la confiscació dels telèfons, sinó que els periodistes van patir escoltes telefòniques durant dos anys. Els periodistes afectats van presentar una querella contra el jutge instructor per prevaricació, que va ser admesa a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Actualment aquest cas està en fase d’instrucció i el jutge ha estat apartat del cas.

Controvèrsia, reflexió i conclusió

Aquests dos elements, el secret professional i el secret de sumari, ens porten a una controvèrsia de difícil resolució. Com es conjura el secret de les actuacions en un procés judicial amb el secret professional dels periodistes? Si la filtració de parts del sumari és un delicte tipificat, aleshores sempre que es produís una publicació a premsa d’elements del sumari s’hauria d’investigar i deduir-ne les responsabilitats penals pertinents (si ens creiem això de la llei i l’Estat de Dret de debò). Però si un periodista sempre pot emparar-se en el secret professional, aleshores no es podran esclarir els fets i no es podrà rastrejar la filtració i determinar quin dels actors del procés penal va vulnerar el secret de sumari (Ministeri Fiscal, Policia Judicial, Jutge Instructor, Lletrats de l’Administració de Justícia, etc.). En aquestes circumstàncies, el secret de sumari perd la funció per la qual es va concebre: assegurar el secret de la informació de la investigació. Té sentit un article del Codi Penal que persegueixi els autors de la filtració del sumari? No se’l podrà perseguir penalment perquè el secret professional protegirà al periodista de revelar-ne l’autor, ergo aquest article del Codi Penal està, de facto, mancat d’efecte.

El nombre de jutges, fiscals, lletrats de l’administració de justícia i funcionaris condemnats per filtrar informacions de periodistes és molt significatiu al respecte: pràcticament zero. I té una explicació senzilla: la complicada tasca de demostrar la identitat d’una font i el fet que els informadors s’acullin al secret professional.

El fet que aquesta situació segueixi existint ens porta a consideracions d’ordre polític: les filtracions del sumari es faran de manera interessada per crear un relat general, per criminalitzar algú en concret o voler crear un estat determinat en l’opinió pública. I els mitjans es podran protegir emparant-se en el secret professional. En d’altres casos on no sigui d’interès crear aquest relat o estat d’opinió, simplement no es produiran aquestes filtracions. Per tant, amb secret de sumari o no, quan interessi filtrar les actuacions es filtraran. I els advocats s’hauran d’assabentar dels detalls de la investigació dels seus representats per la premsa. Potser ens hauríem de replantejar això del secret de sumari. És una situació on hi ha uns perdedors clars: la informació s’acaba coneixent igual (si interessa que es conegui) i la defensa no té accés a tota la informació de la causa.