Alba Vergés i la llibertat de culte

Image for post
Image for post

Ahir va córrer per les xarxes un vídeo de la Consellera de Salut, Alba Vergés, d’una entrevista que li va fer Gemma Nierga al programa matinal de RTVE, Cafè d’Idees. En el tall que es va fer viral, i que durava menys de dos minuts, la periodista li preguntava a la Consellera per què es podia anar a missa i no es podia anar al teatre. La Consellera, amb poca convicció en la resposta, va dir que la llibertat de culte no la pots tancar completament, i sí que hem reduït moltíssim l’aforament.

Ràpidament, Twitter es va omplir de mencions i respostes indignades davant l’afirmació de la Consellera, sense entendre el per què es podia anar a missa i no al teatre, i per què la llibertat de culte no es podia tancar de la mateixa manera que es poden tancar els teatres, els cinemes o els museus. El cert és que, malgrat el to dubitatiu de la Consellera, la seva afirmació tenia (i té) tot el sentit del món. I no és una qüestió del que agradaria que fos, és una qüestió del que és ara mateix amb el marc legal vigent.

La llibertat religiosa i de culte és un dret fonamental constitucionalment protegit. En concret, la Constitució diu a l’article 16.1 que es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats sense més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària pel manteniment de l’ordre públic protegir per la llei.

En general, sembla que manca cert coneixement sobre quins són els drets fonamentals en l’ordenament jurídic espanyol. Sovint, es sol afirmar que l’habitatge és un dret fonamental, o fins i tot que la cultura també ho és. Els drets fonamentals només són aquells que estan inclosos a la Secció Primera del Capítol Segon de la Constitució (els articles 14 i del 15 al 29). La cultura (art. 44) o l’habitatge (art. 47), de moment, només són principis rectors de la política social i econòmica. Això vol dir que són principis que han de guiar la política econòmica de les Administracions Públiques, però no són drets equiparables a la llibertat d’expressió, de reunió, d’associació, de manifestació, ideològica, o de culte, i tampoc gaudeixen de la mateixa protecció. Aquesta distinció i precisió és important, ja que només els drets fonamentals són susceptibles de recurs d’empara constitucional davant del Tribunal Constitucional, i només els drets fonamentals són susceptibles de ser tutelats de manera preferent i sumària davant dels tribunals ordinaris (art. 53.2).

Dit això, la declaració de l’estat d’alarma habilita a les autoritats competents (i les delegades) a restringir certs drets fonamentals, o a condicionar-los al compliment de certs requisits. Com és sabut, la principal restricció habilitant és la de limitar la llibertat de circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats (article 11 de la Llei Orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels estats d’alarma, excepció i setge). Això inclou limitar la llibertat deambulatòria i limitar els aforaments de certs llocs concrets. Però limitar no vol dir suspendre o prohibir. La suspensió absoluta dels drets fonamentals necessita de la declaració de l’estat d’excepció. Així, l’esmentada llei relativa als estats d’excepcionalitat, permet suspendre la llibertat de circulació prohibint (no limitant) el seu exercici. Per tant, la Consellera feia una afirmació totalment correcta: la llibertat de culte no pot ser suspesa o prohibida amb la declaració de l’estat d’alarma.

Alguna gent es queixava que no s’havia restringit l’aforament dels actes religiosos. Aquesta afirmació és completament falsa. El Reial Decret 926/2020, de 25 d’octubre, pel que es declarava l’estat d’alarma contemplava específicament en el seu article vuitè que Es limita la permanència de persones en llocs de culte mitjançant l’establiment, per part de l’autoritat competent delegada corresponent, dels aforaments per les reunions, celebracions i trobades religioses, atenent al risc de transmissió que pogués resultar de les trobades col·lectives. Aquesta limitació no podrà afectar en cap cas a l’exercici privat i individual de la llibertat religiosa.

Per tant, el propi Reial Decret d’estat d’alarma ja preveia aquesta limitació. La Generalitat de Catalunya, com a autoritat delegada, va fer ús d’aquestes atribucions quan va dictar la Resolució SLT/2700/2020, de 29 d’octubre, signada per la mateixa Alba Vergés i el Conseller d’Interior, Miquel Samper. L’article setè de l’esmentada resolució deia que Els actes religiosos i cerimònies civils, inclosos els casaments, serveis religiosos, cerimònies fúnebres, han de limitar l’assistència al 30% de l’aforament. Per tant, no és cert que la llibertat de culte no hagi estat ja limitada. En aquest sentit, aquesta resolució també especificava (art. 5.5) que la limitació de trobades a sis persones no és aplicable al dret de manifestació, ja que també es tracta d’un dret fonamental que gaudeix d’especial protecció constitucional (article 21 de la Constitució). Casualment, no he escoltat gaire gent queixar-se per aquesta excepció, a diferència del que succeeix amb la llibertat de culte.

El tancament de bars, restaurants, teatres, cinemes o museus no vulnera, per ara, cap dret fonamental, i es pot decretar en base a la legislació sanitària ordinària (per exemple, la Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública, que en el seu article 55 habilita a l’autoritat sanitària a decretar tot un seguit de mesures per protegir la salut de la població, inclosa la restricció de l’activitat). Així es va fer mitjançant la Resolució SLT/2546/2020, de 15 d’octubre, abans de la declaració de l’estat d’alarma, que va comptar amb la ratificació judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Òbviament tot aquell que cregui que una resolució administrativa és injusta té dret a recórre als tribunals per tal de demanar-ne la seva nul·litat.

Finalment, crec que l’objectiu no ha de ser tant justificar si la cultura, les escoles o la restauració són segures (encara que, se’ns dubte, hi haurà llocs més segurs que d’altres). L’objectiu de les mesures és, en darrera instància, reduir de manera dràstica la mobilitat i la interacció social, més enllà de si en determinades zones tenen origen o no els contagis. Per desgràcia, res sembla segur en aquesta pandèmia.

Aquest article ha estat citant en les següents publicacions:

Per què les esglésies estan obertes i els teatres no? | Diari ARA https://www.ara.cat/cultura/que-esglesies-obertes-teatres-no_0_2559344243.html?__twitter_impression=true

La litúrgia d’Alba Vergés | Núvol
https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/la-liturgia-dalba-verges-133258

El baturro, l’Omella i la Capella | Catalunya Religió
https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/roba-estesa/baturro-omella-capella-270963

La Sagrada Família cultural | El Temps
https://www.eltemps.cat/opinio/11902/la-sagrada-familia-cultural

Written by

Economista per la UPF. Dret a la UOC. Màster en Competència i Regulació de Mercats per la Barcelona Graduate School of Economics. M’agrada menjar i beure vi.

Get the Medium app

A button that says 'Download on the App Store', and if clicked it will lead you to the iOS App store
A button that says 'Get it on, Google Play', and if clicked it will lead you to the Google Play store